annetarosa

Tot just un 69, per rematar la feina, i no perdre massa temps. I el vam fer com cal, arribant a l’hora un cop més. Ella movia el cul per adaptar-se als moviments de la meva llengua, i això m’excitava d’allò més. Però aquest cop em va mullar de debò, fins al punt que vaig haver de fregar-me la cara amb les mans, mentre encara gemegava de plaer...
Quin matí! I vam aconseguir dinar d’hora, tanmateix. A un quart de quatre érem davant la TV, esgotades però feliçes. Només em quedava un desig per acomplir aquell dia, i vaig decidir comunicar-li:

- Rosa... saps què m’agradaria? Que ho féssim al llit dels teus pares.
- Què dius? – va respondre, i el to de la seva veu tornava a ser de prudència i timidesa.
- Si, dona... un llit gran, perquè puguem estar còmodes.
- Ostres... no sé... em fa cosa...
- Ei, després el farem, eh? Quedarà com si res... o vols que ho fem aqui mateix al sofa..? – i em vaig atansar cap a ella com si ja tornés a estar engegada, tot i que no era pas cert.
- Ei, vale,.. d’acord... després hi anem, ok? – i em va somriure, i jo em vaig fer enrera tot seguit, i vam continuar mirant la TV (una novel·la insuportable de TV3 que a ella li encantava).

I no va ser fins cap a les cinc que vam anar al llit. I va estar bé, i tant que si. La sensació d’espai era molt agradable. L’habitació era més arraconada i fresca que la seva. Vam fer-ho amb els llums apagats, tot i que ens hi veiem força bé amb la llum que es filtrava per les escletxes de la persiana. La sessió a la seva habitació havia estat un tour de force de suor, esforç i desgast físic. Ara estàvem cansades, i vam adoptar un estil més tranquil i carinyós. Ens vam acaronar el cos fins que ens feia mal i ens vam llepar amb dolçor per tot arreu. Els orgasmes arribaven amb serenitat, sense estridències, però eren més dolços, més aguts, podríem dir. Recordo que jo arquejava el cos amb el cap enrera mentre ella m’agafava amb força les mans, i que no cridava pas, sino que emetia una mena de grunyit sord. Ja cap al final, quan ja eren gairebé les set, vaig treballar-li la figa a la Rosa amb suavitat, a poc a poc, amb els dits i la llengua. Es va escórrer lentament, va estar gemegant gairebé dos minuts; de propina vaig engegar-li copets amb la llengua al clítoris, i ella responia estremint-se. Aleshores vaig veure-li per primer cop espasmes als llavis de la vagina, i vaig allargar les carícies gairebé deu minuts més, perquè ella no semblava tenir-ne prou. Res m’agradava més que aixecar la mirada mentre la llepava i veure que ella gaudia amb els ulls tancats i fregant-se un o tots dos pits amb les mans. Encabat vaig preguntar-li si acostumava a masturbar-se així; va dir que si, nerviosament, però va envermellir sobtadament i vaig veure que l’avergonyia. Que maca era, i que gelosa de la seva intimitat, i que elegant, tant fent l’amor com en qualsevol ocasió! Tant de bo, pensava jo, trenqués les seves inhibicions del tot i es decidís a tirar endavant una relació amb mi... però aquests pensaments no eren adeqüats. Jo no tenia motius per pensar que això pogués arribar a passar de debò, exceptuant la òptima relació de llit que teníem. I era millor no capficar-s’hi.
Eren quarts de vuit quan finalment ens vam llevar i ens vam vestir. Vaig ajudar-la a fer el llit i entre totes dues vam deixar l’habitació com si no hagués passat res. Havíem posat una tovallola a sota, per si de cas tacàvem, i va quedar un xic tacada, si. Res, de cap a la rentadora. Ma mare va trucar al mòbil per saber si aniria a sopar. Vaig dir que si, sense pensar-hi massa; tenia la sensació com d’haver abusat de la hospitalitat de la Rosa, en haver-ho fet al llit dels seus pares. Em va dur en cotxe a Barcelona, és clar. I pel camí vam comentar coses relatives a la meva relació amb la Mònica. Semblava com si ella volgués comparar les dues relacions, potser per cerciorar-se si jo realment l’estava tractant com a amiga “amb dret a fregament”, o com a parella. Però les dues històries no tenien res a veure, i així li ho vaig fer notar.
Un cop a Barcelona, vam aparcar davant la estació de tren un moment, i ens vam besar apassionadament, com si fossim parella. Però era lògic després d’aquell dia tant meravellós. Vam quedar que ens trucariem, com gairebé sempre, i jo vaig marxar cap a casa. Aquella nit vaig dormir ben plana, estava esgotada, i l’endemà em feien mal tots els músculs i la meitat dels ossos. Vaig suposar que ella es sentia igual, però en trucar-la al vespre va resultar que no especialment. Es notava que sempre havia fet més esport que no pas jo...

VII

L’endemà diumenge vam anar al cinema. En acabat vam passar la tarda passejant per la Rambla, i menjant-nos un gelat. Em sabia greu no poder agafar-la de la ma, i així mateix li ho vaig dir, però no li devia pas fer gràcia, perquè va fer un posat força estrany. Segurament no li devia fer gràcia que la gent la veiés. Naturalment, ho entenia; però a mi em sabia greu, tanmateix. Vam passar el dia així, relaxades, i era agradable, és clar que sí. A més, jo no volia pas que s’avorrís aviat de fer l’amor amb mi. Havia passat gairebé una setmana, i jo havia acomplert els meus somnis eròtics més agosarats, i a més amb una noia que m’atreia moltíssim. Tot semblava anar de perles, però encara romania el delicat assumpte de quan s’acabaria. Jo procurava no pensar-hi, però de tant en tant hi tornava, inevitablement. Ella semblava contenta amb la relació que dúiem, i gaudia tant com jo fent l’amor, o això semblava. Però tenia dret jo a mantenir-la al meu costat, quan ella evidentment, havia de cercar la seva felicitat a una altra banda, segurament en braços d’un home? Havia quedat clar en el nostre pacte que tot plegat era temporal. Però quant de temps volia dir això? Amb el sexe passa com amb dormir; com més en tens, més vols. En fi, vaig pensar, quan ella vulgui plegar ja ho dirà. Jo faré com si res, al cap i a la fi, és així com vam quedar. I vaig continuar sucant el croissant al cafè amb llet mentre ella parlava i parlava de la discutible opinió del seu pare sobre la carrera de filologia.

Aquella setmana no ens vam veure gairebé; tot just em va venir a buscar a casa un vespre, en tornar de la facultat, i la vaig acompanyar a comprar roba. Vam riure força, però allò va ser tot. Em va dur a casa, i ens vam acomiadar al cotxe amb un petonet ben innocent. Jo no tenia plans pel cap de setmana; esperava que ens poguéssim veure, però es clar, era entre setmana quan ma mare no hi era, i quan ella i jo podíem trobar-nos a casa meva. Els caps de setmana era força més difícil. De tota manera, vaig seguir el procediment estàndard. La vaig trucar divendres al migdia per quedar per sortir dissabte. Ella havia quedat amb la seva colla per anar a la costa, i va suggerir que m’hi afegís. Em va semblar bé, tot i que això ens deixava poques opcions de poder trobar una lloc i un moment d’intimitat per a nosaltres. Tant era... estar amb ella ja era un plaer.

Així doncs, vam sortir de marxa per allò que en diuen Les Botigues de Sitges, amb en Jordi, un parell de noies més i dues amigues comunes de la Rosa i meves. Vam sopar a Barcelona, i vam agafar dos cotxes, el d’en Jordi i el de la Rosa. Vam anar de copes a una terrassa, i després a ballar a una discoteca a tocar de la platja. Jo personalment, m’ho vaig passar pipa, tot ballant i fent gresca, i la Rosa també. Vam plegar a quarts de cinc i vam fer via cap a casa. Una de les noies, Esther es deia, anava ben beguda, i gairebé vam haver de carregar-la fins el cotxe. Va dormir tot el trajecte, al seient del darrera. Vam haver de despertar-la, però, en arribar a Barcelona, i la vam deixar a casa seva. Des d’allà, la Rosa em va dur a casa, i ens vam dir bona nit (o bon dia, éren 3 quarts de sis del matí) assegudes al cotxe. Va ser ella, però, qui va cercar els meus llavis, i ens vam besar mentre m’acaronava els cabells. Jo vaig agafar-la per les espatlles, però ella va dir aleshores: “Anna, és molt tard i estic feta pols, carinyo...”
Sonava tant bé aquell “carinyo”, que m’hi vaig conformar. “Molt bé”, vaig dir. “Demà et truco i quedem per dilluns o dimarts, d’acord?” “D’acord”, va fer, i amb un darrer petó de comiat, vaig pujar escales amunt. Jo també estava cansada, però de ben segur hauria tingut forces per passar una estona amb ella, si haguéssim tingut a on anar. El cotxe potser? Molt incòmode. Jo sabia de parelles que s’ho muntaven als cotxes, quelcom que a mi no m’havia fet mai gaire el pes.

Va ser ella qui em va trucar diumenge al vespre. Havia d’anar l’endemà a la Uni, a fer la pre-inscripció pel curs vinent, però va dir que si de cas podíem quedar més tard, perquè era havia de ser allà a un quart de nou del matí. Em va semblar bé, i vam quedar que em picaria a casa entre nou i deu. Tot semblava ja arranjat i rutinari... i no era pas desagradable que fos així, sempre i quan poguéssim mantenir la varietat al llit.
L’endemà, dilluns, em va despertar ma mare molt d’hora. Ja que de moment estava sense fer res, deia, el millor que podia fer era llevar-me aviat i ajudar a casa tant com pogués. De fet, no hi havia pas cap altre remei; ella era fora tot el dia; si jo volia dinar i tenir roba neta per posar-me, bé m’havia d’espavilar. Em trobava fregant els plats del sopar quan va picar la Rosa a baix. Eren dos quarts de deu, tot just, molt aviat per un dia feiner. Per la veu semblava alegre, i ho estava sens dubte, va pujar les escales tot cantant i em va saludar amb un somriure d’orella a orella i un petó, que em van fer saltar el cor de joia. Mentre jo acabava de fregar, m’explicava que havia trobat el seu tutor, i que havien parlat dels crèdits que li quedaven pendents per el curs següent, etc... Jo no la mirava, però li escoltava la veu meravellada, perquè era (és) musical, com un reguitzell de picarols que formessin paraules. Vam acabar prenent un cafè al sofà del menjador, i no éren les onze quan ja érem al llit, besant-nos novament, i la meva mà dreta lliscava per l’escot del seu jersei fins a allotjar-se a l’espai entre els pits.
Jo estava afamada després d’una setmana d’abstinència, i ella potser també, perquè no va fer ni va dir res per aturar-me. Un cop més (ja ho havíem convertit en un art) vam aconseguir treuren’s gairebé tota la roba sense deixar de besar-nos. Aquest cop, però, vam tenir un preliminar preciós, dolçíssim. Ella es va ajeure mentre jo li acaronava el cos. Vaig aturar-me especialment als pits, naturalment; li queien cap als costats i jo els redreçava dolçament amb les mans. Feia que els mugrons, que encara eren adormits, apuntessin cap al sostre, però així que les deixava anar, les mamelles tornaven a caure a banda i banda. Jo somreia mentre jugava; ella també, però estava envermellida, com si li fes vergonya la forma com jo admirava la sublim bellesa del seu pit. Finalment, vaig acostar la meva boca a la seva i ens vam besar mentre refregava els meus mugrons amb els seus. Un cop i un altre em movia endavant i enrera mentre la meva llengua recorria tots els racons de la seva boca. Vaig fer anar la mirada enrera només un moment. Vaig veure el meu mugró esquerra, com xocava amb el mugró dret de la Rosa, i ambdós tremolaven en col·lidir. Però els mugrons d’ella es trobaven a més distància l’un de l’altre que no pas els meus, degut a la particular caiguda lateral dels seus pits. Això provocava que hagués de moure’m fent una S damunt d’ells: dreta, endavant, enrera, esquerra, endavant, dreta, esquerra, enrera, etc... Ella callava, jo respirava fortament, amb uns esbufecs que a poc a poc s’anaven convertint en gemecs. Vaig incorporar-me i vaig acoplar el meu sexe al seu, mentre em recolzava a la paret amb els braços. Vaig començar a empènyer suaument, perquè ja estava al punt, i podia sentir el primer plaer acostant-se. Però era molt aviat, i ella encara es trobava en un estat molt primerenc. Vaig inclinar-me damunt seu de nou, però sense deixar anar les mans de la paret, i ella va aprofitar-ho per llepar-me els mugrons, amb els ulls tancats, com qui assaboreix un caramel. Vaig fer-la passar d’un a l’altre, i ella mantenia la llengua fora, mentre esperava que el mugró dret se li posés a tir. Llavors, vaig recomençar els meus moviments en forma de S, de manera que els mugrons ballaven damunt d’ella i rebien un cop de llengua que els feia vibrar, cada cop que la trobaven. Però la meva figa continuava fregant amb la seva mentre fèiem aquest joc, de manera que tot d’una, vaig sentir un orgasme que s’acostava galopant. Vaig accelerar els meus moviments; cada contacte dels meus mugrons amb la seva llengua era electritzant, i tot plegat amb el rerafons del plaer humit que creixia dins meu. Finalment, els meus moviments es van tornar gairebé violents. Vaig abraçar-m’hi amb força, mentre culejava damunt d’ella, i em vaig escórrer sobtadament, estremint-me, amb un orgasme agut, que em va fer cridar de valent, tant per intens com per inesperat. La meva actitud hauria fet desmaiar ma mare, si m’hagués vist; el meu cos nu, blanc i prim, recargolant-se damunt de la Rosa, a la recerca del plaer, mentre emetia uns xiscles, que no hauria reconegut com a meus. Ella reia. “Ja estàs...?” va preguntar.
- Sí – vaig fer jo, esbufegant - . Perdona, és que m’ha vingut de cop i no el sabia (volia?) aturar...
- Jajaja, tranquila, no passa res. A mi també m’ha agradat.
Vam jeure estirades mentre jo descansava, però ella no estava cansada, és clar, i tenia ganes de gresca. Es va col·locar damunt meu, tot dient. “deixa que ho provi jo això”. I va repetir el procés. Però ella no es podia recolzar a la paret i mantenir els seus pits a prop de la meva boca, de manera que recolzava les mans damunt el matalàs mentre movia els pits damunt meu, sacsejant-los. Per ella devia ser com fer flexions, perquè recolzava tot el pes del cos als braços, però jo estava flipant. Seguia els moviments d’aquells enormes pits amb ulls al·lucinats, i amb la boca oberta i la llengua fora. Tot plegat ben còmic, suposo, però jo no pensava allò en aquell moment. Cada cop que els mugrons eren al meu abast els caçava amb la llengua, i mirava de retenir-los, però se m’escapolien tot seguit. Ella continuava movent-se damunt meu, però devia fer un esforç considerable, perquè finalment, es va deixar anar, i em va esclafar amorosament amb el seu cos. Llavors em va posar la ma a l’entrecuix, i va començar a follar-me. Jo li agafava un pit amb cada ma, els espremia amb força i li fregava els mugrons amb els polzes; vaig témer fer-li mal, però ella no es queixava, continuava burxant-me amb un posat seriós. Finalment, veient que ella no s’aturava i que jo ja havia encetat de nou el camí cap a l’orgasme, vaig obrir les cames de bat a bat, i vaig demanar-li a cau d’orella que em llepés. Ella ho va fer amb els ulls clucs, i jo em complaïa observant-la. Llepava amb dedicació, lentament, com si s’hi hagués dedicat durant anys; veient-la ningú hagués dit que només quinze dies enrera no havia vist cap figa d’aprop llevat de la seva pròpia. En aquest punt, a mi m’agrada que la meva parella acceleri els cops de llengua, per cercar ja l’orgasme; però ella ho havia entès com un preliminar, de manera que va tornar a ficar dins meu tres dits de la seva ma dreta, i va començar a penetrar, observant-me, sense moure’s d’allà baix. Jo de primer la mirava i somreia, però de seguida vaig tancar els ulls i vaig inclinar el cap enrera, per començar a gaudir de l’orgasme. En culminar, vaig tensar tot el cos; ella m’agafava la ma dreta amb la esquerra mentre amb l’altra continuava fent entrar i sortir els dits, cada cop més i més depressa. El plaer va ser agut, agudíssim, però breu. Vaig fer un seguit de xiscles, i vaig exclamar. “Ja, ja...”, perquè ella s’aturés. Però no vaig voler entrar en un període de relaxació. Tot seguit vaig besar-la amb passió i em vaig proposar de sentir-la cridar per primer cop aquell dia.
Vaig fer-li de primer amb la ma dreta, com havia fet ella, però sense preliminar, movent el meu ventre contra el seu, mentre la mirava. El meu rostre era a tocar del seu, però no vaig fer esment de besar-la. Volia observar les seves reaccions; aquest joc va durar uns tres minuts. Ella em mirava, somreia, mirava a banda i banda, inclinava el cap enrera, bufava... Finalment va començar a gemegar; jo podia notar la mullena a la meva ma dreta, i fins i tot sentia una mena de xipolleig, que es repetia en ficar i treure els meus dits, un xop-xop rítmic. Ai, pobres dels llençols! Finalment, ella es va escórrer sostenint la meva mirada, badant la boca, amb gemecs llargs i sostinguts, d’aquells que tant bé li sortien, i que tant em posaven a mi. Vaig aturar els meus moviments i em vaig estirar al seu costat; esbufegant totes dues.

- Què tal? – vaig dir jo.
- Molt bé, tia – va respondre, mentre mirava d’agafar alè - . Jo també ho trobava a faltar. – I va riure, i a mi em va agradar molt que digués allò, i vaig riure amb ella.

No va passar ni un quart d’hora que ja tornàvem a cardar. Les dues a l’hora, semi-inclinades damunt del llit, besant-nos a intervals i movent el cos rítmicament, seguint el ritme de les mans. Recordo que vam estar poder mitja hora movent-nos sense parar d’aquesta manera, i sense dir res. Només se sentien els esbufecs de totes dues, i de tant en tant, una rialleta. No sé perquè, el plaer semblava que trigava, però m’era ben igual. M’hauria quedat sempre més així, abraçada, cardant i éssent cardada. Utilitzava les meves sensacions per guiar-me amb les d’ella, cosa que suposo que no s’ha de fer, però era útil en aquelles circumstàncies. I la sensació de plaer psicològic era indescriptible; l’onejar del seu cos damunt meu esdevenia una dansa de plaer, de poder i de joia, com una cançó que es sent amb el cor i no amb les orelles, i que acaba per esclatar al bell mig del propi sexe, i que finalment es resol en gemecs i crits i exclamacions de plaer físic, el contrapunt terrenal del plaer espiritual.
Però la dansa continuava; la seva ma esquerra era a la meva esquena, però la meva esquerra fregava suaument els pits d’ella, tot i que havia de ficar-la d’alguna manera entre ella i jo, perquè el seu pit s’ajuntava amb el meu, gairebé d’una manera amorosa, podríem dir. Jo mantenia una uniformitat notable amb els meus moviments, però ella anava variant-los subtilment, arquejant la esquena, o separant més les cames. Vaig encetar una sèrie d’orgasmes consecutius amb un de molt agut, que em va fer serrar les dents, de manera que els meus gemecs es tornaren ben estranys durant un moment. Ella responia gemegant també, i va deixar anar una rialla entremig, com si la divertissin els sons que jo feia. En acabar el meu orgasme, no vaig dir una paraula, volia continuar; vaig llepar-li el rostre, el nas, les galtes, la boca, tot, i ella reia, però mirava també de llepar-me la cara. Jo no volia llepar res més, per por de trencar l’harmonia que havíem assolit amb aquella postura. Ella va assolir l’orgasme cridant amb força, i ja no reia i jo mantenia el ritme sense defallir; vaig acompanyar-la també en els crits, però ho vaig encadenar amb el meu segon, que va ser diferent al primer, menys intens, però més llarg. Crec que va ser el primer cop en què mentre ella i jo cridàvem a l’hora, no vaig pensar que fos ridícul, ni se’m va escapar el riure (a ella tampoc!). Ens ho preníem seriosament, de manera que el recital va continuar una bona estona més. Quan ella va haver acabat el seu segon, jo continuava fotent-li canya, tot i que la ma començava a queixar-se’m. Aleshores ella va parlar novament: “Com vas?” va dir, i vaig contestar que molt bé. I era cert, perquè ja dic, m’hi hauria passat la vida amb aquella dansa del plaer que representàvem totes dues damunt el llit. Vaig demanar-li si estava cansada, em va dir que una mica; li vaig demanar un tercer i va dir que d’acord. I tota aquesta conversa mentre ens continuàvem cardant mútuament...! De manera que vam seguir amb la gresca, i jo esperava el meu tercer, però també estava pendent de les reaccions d’ella, que ja no em besava, sinó que em cardava amb la mirada perduda, i molt seriosa, com si no es trobés a gust. Però jo redoblava els meus moviments, i la penetrava amb tres dits, molt endins aquest cop. Finalment, vaig començar a fregar-li el punt G, i ella va tancar els ulls i va començar a gemegar suaument. En aquest punt, els seus moviments van esdevenir un xic erràtics, com si ja estigués cansada, o es perdés en les seves sensacions de plaer. Jo encara era lluny del meu tercer, però ella ja encetava el crescendo, de manera que vaig permetre que l’acabés. La figa li regalimava com una mala cosa, i els dits em relliscaven a dins, però ja era igual, ella va aturar els seus moviments i em va abraçar amb tots dos braços mentre la follava. I va ser així, mentre ella s’estremia abraçada damunt meu, i jo podia sentir la mullena que baixava i baixava allà baix, quan va arribar el meu orgasme, inesperadament. Vaig xisclar amb força, diverses vegades, perquè el plaer era intensíssim i un cop més, els meus crits es van confondre amb els seus, si bé els d’ella eren menys aguts i més llargs, de manera que es complementaven, com dues veus que cantessin. Vam acabar doncs per abraçar-nos amb força mentre culejavem totes dues, ja les mans fora dels nostres sexes. Ella panteixava amb els ulls clucs i semblava com si no fos allà; era, evidentment, un orgasme llarg, dels que et deixen una bona estona aclaparada. Vaig deixar-la per anar al servei. Vaig travessar el pis tota nua, i això m’encantava, era part de l’encís de tot plegat. Una imatge fugàs em va travessar la ment: ella i jo vivint plegades, en un piset petitó, traient-nos la roba així que entràvem a casa, i cuinant i fent vida ben conilles; i cardant pels descosits, naturalment, en qualsevol ocasió, en qualsevol lloc, a la cuina, al menjador, al terra del rebedor, on fos. Vaig fer un sospir ben audible; la imatge va marxar tant sobtadament com havia arribat. Encara bo que els somnis són de franc!
Quan tornava a l’habitació ella encara era al llit, nua, recolzada de costat, mirant-me, amb els cabells esbullats i el cos encara relluent de suor. Vaig aturar-me un moment al llindar de la porta per observar-la. Tenia les cames estirades, els turmells creuats i els peus li sobresortien del llit. Uns peus petits i força macos, que em despertaven un desig estrany, com de besar-los i llepar-los. Els malucs formaven una ampla corba, i al bell mig, el borrissol, fosc i càlid. Més amunt, el melic, i més amunt encara, les dues llunes d’encanteri, els dos cérvols grassonets i juganers, el focus, el centre i la culminació de tot el seu atractiu. L’un encarat cap a mi, amb l’aurèola rosada i el mugró ara relaxat, que relluïa. L’altre aixafat pel seu braç esquerre, que apuntava cap al mirall de la paret, com si volgués veure-hi reflexada la seva bellesa. Els cabells arrissats li penjaven i li emmarcaven el rostre; el nas lleugerament aixafat, les celles perfectes, els llavis tant dolços. M’hi hauria passat hores, però calia moure’s, no teníem pas tot el temps del món.
Vaig suggerir-li d’anar-nos a dutxar. “Una dutxa curteta, eh?” va dir, i vinga, de cap a l’aigua totes dues! No hi vam fer pas res, tot just ensabonar-nos plegades; jo en gaudia molt resseguint-li els pits, que em relliscaven entre les mans, amb l’aigua i el sabó. Però en pocs minuts vam enllestir-ho, i vam tornar al llit.
Allà vaig besar-la novament, i ella em besava i em llepava, i de nou vaig disfrutar veient com em llepava els mugrons, i com els repassava amb la llengua i els ulls clucs, i semblava que en gaudia més que no pas jo. Vam iniciar un 69 de costat, però abans d’arribar cap de les dues, em vaig desenganxar moguda per un desig sobtat, i vaig començar a resseguir-li les cames amb la llengua. Ella es depilava, és clar (com jo mateixa, tot sigui dit), i podia notar-ho mentre anava baixant amb la llengua cames avall. Semblava que no s’acabaven mai. Un cop vaig haver arribat als peus, vaig tornar cap amunt i vaig demanar la Rosa que s’estirés més enrera, fins gairebé tocar la paret amb el cap, i em vaig estirar encarada a ella. Vaig demanar-li que em clavés el peu a la figa, i jo vaig fer el mateix. De primer ens vam fer un tip de riure, però jo anava ja tant cremada, que ben aviat vaig començar a posar-m’hi amb més rigor. A mi ja m’anava bé, però ella no semblava que ho entengués gaire. Finalment em va dir “Uf, espera, espera, Anna...”, i ens vam desenganxar. Vam tornar al 69, i el vam continuar fins a l’orgasme, però no vam poder sincronitzar-lo gaire bé. Ella continuava lubricant com una bèstia, i vaig quedar ben molla, però vaig aconseguir que s’escorrés a base de bé. El meu me’l va fer ella després amb dos dits, i encabat ens vam quedar allà estirades, deixant que el plaer s’esvanís enmig d’abraçades i carícies mútues. Vam romandre una estona més ajagudes, parlant de foteses, fins que el meu sentit del temps em va advertir que anava sent hora de moure’s.
Vaig llevar-me tot dient que potser anava sent hora de vestir-se, però ella va aixecar-se també, s’hem va atansar i em va fotre ma a la figa allà mateix.
- Espera’t... – va dir – Que no hem acabat...
- Ostres! – vaig dir jo – No te reconec... – I semblava gairebé com una menció o un retret de la reticència que mostrava sovint a fer l’amor. Però no ho era pas; era una profunda complaença de veure que es desinhibia fàcilment quan es trobava amb mi.

Ens vam besar mentre m’empenyia suaument cap a l’armari. I allà em va follar dempeus, amb la ma, amb força, sense desenganxar els seus llavis dels meus. Però abans que jo arribés, vaig dir, sense alè que un moment, que anéssim al llit, i allà ens vam cardar mutuament amb les mans, i un cop més vam cridar a l’uníson. Hi va haver un moment en que els nostres gemecs s’ajuntaren i sonaren a l’hora mentre totes dues empenyíem. I va ser aleshores, quan mirant-la fixament i somrient, mentre esbufegava i entre crits de plaer, sentint que un orgasme dolcíssim s’acostava, vaig dir-li que la estimava.

- Buf...! Uf...! T’estimo...! AAAAHHHH!!!! T’estimooooo....!!!!

I ella va somriure, però no va dir res. Només em clavava els dits; aleshores el tàndem sonor que formàvem es va trencar, i els seus crits es van desincronitzar dels meus, de manera que sonàvem per separat; i els orgasmes simultanis devien sentir-se a tot el veïnat, com una mena de lluita sonora acompassada: “Ahhh! – AAHHH – Aahh! – AHHH!...”. Finalment vam acabar i ens vam deixar caure damunt el llit. Vam romandre estirades, l’una en braços de l’altra. Jo repassava el seu mugró esquerra amb la punta del dit, fent un moviment circular, resseguint l’aurèola. I ens vam quedar així, sense dir res, fins que ella va dir:
- Quina hora deu ser?
- Ni idea, ara t’ho dic. - I em vaig desenganxar d’ella a contracor, per cercar el meu rellotge, que era a la tauleta de nit.
- Un quart i cinc d’una – vaig dir.
- Ostres! - Va fer ella, incorporant-se de cop – He de ser a casa a la una. - I es va vestir a corre-cuita, mentre jo anava al servei i em rentava la cara, que em bullia després de la dolça batalla que havíem tingut. Ens vam besar al rebedor i va baixar corrent les escales, tot dient que l’endemà em trucaria.

I em vaig quedar sola, amb un llit desfet, un llençol tacat i el cos fet pols. Però a quarts de dues, ja ho tenia tot net i estava fent el dinar.

VIII

I així prosseguia la nostra vida en comú (o gairebé) després del nostre pacte. El pensament que de bon principi m’havia aclaparat, i que feia referència a l’inevitable final que allò havia de tenir havia anat desapareixent a poc a poc del meu cap. El futur no existia en relació a la Rosa, només un inacabable present, en que ella i jo érem parella, en tot menys en el nom. Els primers dies jo era tota nervis, pensant en el moment que faríem l’amor; comptava les hores i els minuts. A més, tenint en compte que em trobava desocupada, tenia molt de temps per pensar-hi. Més endavant, però, la cosa es va anar relaxant, i em vaig habituar a no donar-li tanta importància. Només quan ja la tenia a ella als meus braços, tornava la excitació i aleshores em convertia en un prodigi de libidinositat, i li demostrava la meva fascinació per ella de totes les maneres imaginables. I és que ja havia esgotat gairebé totes les possibilitats que es poden donar en el sexe entre dones, amb la excepció de la utilització de certs estris i de certes practiques que anomenaré “anals” per manca d’un terme més refinat.
Però tot això havia d’acabar-se algun dia, naturalment, i jo n’era conscient en el més fons del meu cor. M’imagino però que, de manera inconscient, vaig decidir deixar-li a ella la responsabilitat d’acabar-ho quan ho cregués oportú, com ja havíem acordat de bon començament. Era el millor per a mi, però carregava damunt seu un pes desagradable, que jo no havia previst.

Va ser doncs, poc més d’una setmana després que la Rosa em donés el si, quan va arribar el dia fatídic. Amb el temps que ha passat, ara me n’adono que ella portava temps rumiant com s’ho faria per dir-me que s’havia acabat, i que potser aquell darrer dia no tenia clar si m’ho diria o no. Ho dic perquè vam fer l’amor tanmateix, i per a mi va ser fabulós, i res no semblava haver canviat. Però encabat ella va dir d’anar a fer un cafè, i ja vaig veure que alguna cosa no anava bé.
Mentre cardàvem aquell dia, jo no vaig notar res estrany; a més estava com sempre, excitada al màxim i totalment entregada, de manera que no hauria notat un ase que se m’hagués assegut al damunt. Però pensant-t’hi amb posterioritat, tinc la sensació com si ella no hi fos tota, com si una part de la seva ment ja fos allunyada de mi. I és una pena adonar-se d’això, perquè jo aquell dia era molt feliç, i res no feia pensar el que vindria.
Vam estar una horeta tot just aquell dia, a casa meu. De primer una mica de preliminars i un 69 molt curtet, i després ens va cardar mutuament, però no vam assolir l’orgasme alhora. Jo vaig acabar abans, i ella va treure la ma de seguida, i es va ajeure al meu costat panteixant. Vaig llepar-la uns moments, i vaig fer-la acabar amb la ma; ella era ben molla, però amb prou feines va gemegar a l’orgasme. Ens vam besar i tot havia transcorregut en silenci, amb la excepció dels meus gemecs. Vaig anar al servei i en tornar ella s’estava vestint.

- Ja vols marxar? – vaig dir, de manera despreocupada.
- Vull anar a fer un cafè – va fer ella – Era un quart de dotze, tot just, però vaja...
- Vale, m’apunto... – vaig fer amb to de broma, i em vaig vestir també.
És curiós, però ve molt de gust explicar les coses plaents, i els esdeveniments positius, mentre que les desgràcies i els fets tristos, és millor abreujar-los tant com sigui possible.
Mentre fèiem el cafè em va explicar amb veu trista, que havia estat pensant en nosaltres i en el que fèiem, i que li semblava molt bonic, però quelcom que havia de tenir un final, i que ja ho havíem parlat, i que ja havia quedat clar. I jo que li dic “és clar” amb un fil de veu, mentre sentia un nus a dins meu. Ella parlava sense mirar-me, i sense fer pauses, com si declamés un discurs que ja tenia assajat. I em va dir que li agradava un noi de la universitat, i que volia provar d’agradar-li, i que no podia fer-ho mentre estava amb mi, que li semblava que seria deshonest cap a ell. I a mi se m’acudien milers de rèpliques possibles, però no tenia esma de dir-li res; vaig fer que si amb el cap. Llavors ella em diu: “Vull que sàpigues que m’ho he passat molt bé amb tu, i que he après molt, i que no ho oblidaré mai. Ets la meva millor amiga, i això no canviarà; gràcies per tot”. I va allargar la ma cap a mi; les darreres paraules les va dir gairebé plorant. El nus del meu interior es va desfer en llàgrimes i vaig agafar la seva ma, i no podia ni parlar. I la seva ma era calenta, i el seu rostre vermell, i bellíssim. Vaig provar de dir quelcom, però no em sortien les paraules, no podia obrir la boca. Ella va enretirar la ma, com atemorida que algú del bar pogués notar quelcom estrany en nosaltres. Vam romandre uns moments sense mirar-nos, somicant totes dues. Finalment vaig agafar aire amb força i vaig poder dir entre sanglots: “També per a mi ha estat molt maco; gràcies a tu per tot aquest afecte, i per la confiança que m’has fet...” I vaig abaixar la mirada, i ella no deia res. Vaig esperar uns segons, aleshores vaig tornar a mirar-la, fins que ella va posar els ulls en mi, i vaig dir per segon, i darrer cop:

- T’estimo.

Ella no va dir res, però va somriure, amb els ulls envermellits per les llàgrimes. I amb això n’hi havia prou.

Tres mesos després ella ja sortia amb aquell noi, Dani es deia, i m’el va presentar així que vam poder concertar una trobada. Bon nano, guapo, simpàtic. Feien bona parella. Jo no estava pas gelosa, em sentia feliç de veure que la Rosa era feliç. I encara penso així. Els moments que vam compartir formen part ja del passat, però sempre quedaran dins el cor, com una llum resplendent que mai no s’apagarà. I com deia Joan Manuel Serrat:

“No fou aquell un temps perdut...”

- Juliol del 2000 -